LAILA KARROUCH
- Biografia
- Publicacions
- Premis
- Comentaris obra
1. Biografia
Laila Karrouch (Nador, 1977) va sorprendre fa dos anys guanyant el Columna Jove amb De Nador a Vic (Columna, 2004), un testimoni necessari per conèixer de prop com és el procés d'entrada, integració i vida d'una jove migrant a la societat catalana dels nostres dies. En aquell llibre, l'escriptora marroquina ens explicava com quan ella tenia 8 anys arribava a la ciutat de Vic sense saber-ne res, ni tan sols parlar ni una paraula de català. La seva història es convertia en un dels primers testimonis, en català, de l'emigració africana dels anys vuitanta. Ara, Laila Karrouch continua apostant per llençar més ponts culturals entre el Marroc i Catalunya. I així, ens presenta Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes, un recull de rondalles típiques del Marroc, en català, que serveix per conèixer de prop la cultura oral d'altres veïns nostres de la Mediterrània. En definitiva, contes àrabs, per divertir-se, per conèixer i per comprendre altres cultures no tan llunyanes com alguns ens volen fer creure.
2. Publicacions
1.- 84-664-0425-2 ; 978-84-664-0425-9 - De Nador a Vic (2004)
Karrouch, Laila
Editor: Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.
2.- 84-664-0427-9 ; 978-84-664-0427-3 - De Nador a Vic (2004)
Karrouch, Laila
Editor: Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.
3.- 84-664-0557-7 ; 978-84-664-0557-7 - De Nador a Vic (2004)
Karrouch, Laila
Editor: Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.
4.- 84-96336-80-8 ; 978-84-96336-80-3 - Laila (2005)
Karrouch, Laila
Editor: Planeta & Oxford
5.- 84-664-0592-5 ; 978-84-664-0592-8 - Un meravellós llibre de contes àrabs (2006)
Karrouch, Laila
Editor: Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.
3. Premis
2004 - Premi Columna Jove amb De Nador a Vic (Columna, 2004),
4. Comentaris de les obres
De Nador a Vic
De forma sencilla i molt entenedora aquesta novel.la ens apropa i fa viure el trancament personal, del propi món familiar i de relacions, vist des dels ulls d'una nena que es va fent gran i acabarà sent dona i mare. Crec que és una història interessant de donar a conèixer pel seu contingut que explica una realitat cada vegada més comuna al nostre entorn.
Quan Laila Karrouch, amb vuit anys, va arribar del Marroc a Catalunya, l'any 1985, aquí, segurament que encara entotsolats arran del procés democràtic, tot just ens adonàvem de la influència social que, en pocs anys, tindria la nova immigració -que ja era un fet consolidat en altres països- i de com, lentament, canviaria els esquemes que, durant mig segle, havien semblat inamovibles.
És també a partir de finals dels anys 80 que, en l'àmbit de la literatura, sobretot per a joves, alguns autors catalans, conscients d'aquest nou paisatge humà, reflecteixen en les seves obres la nova realitat, els altres dels altres catalans, i ho fan des de la ficció, amb protagonistes immigrats, en trames situades tant aquí com en els seus indrets d'origen. En alguns casos, amb històries intuïdes. En altres, fruit de documentacions, viatges o testimonis.
Vint anys després, la ficció s'ha fet realitat quotidiana. I casos com el de Laila Karrouch pel que fa a la immigració -comparable a Asha Miró en l'àmbit de l'adopció- són els primers que fan un primer relleu literari saludable que hauria de tenir seguidors perquè, com en tantes etapes històriques, no calgui esperar mig segle per escoltar els testimonis de primera mà. Ningú com un autor o una autora d'origen immigrat pot parlar més bé del que representa deixar el lloc d'origen per recomençar en un lloc desconegut.
De Nador a Vic és el testimoni d'una marroquina, des del dia del comiat del seu poble fins al naixement de la seva primera filla aquí. Entremig, adaptació escolar, llengua, noves amistats, algun petit brot xenòfob, costums, influències, èxits, desenganys, lluita per sobreviure, lluita per ser una catalano-marroquina entre catalans i una marroquino-catalana entre marroquins.
El llibre, amb el premi de Columna Jove, té un indubtable interès pel seu contingut i pel seu paper pioner. ¿Quantes històries més similars ens envolten? Possiblement són els joves, a través de l'escola, els que coneixen més de prop la realitat d'infants i joves immigrats, musulmans o no. Per això, el relat, editat a la col·lecció Columna Jove, ha fet ja el pas a la col·lecció Clàssica, perquè, en aquest cas, són els adults aquells que menys coneixen de prop la relació amb la cultura immigrada.
El relat respira credibilitat i té alguns moments emocionants. La sinceritat de l'autora és l'element principal. No hi ha artificis ni fabulació. Diria que Laila Karrouch no ha pretès fer una novel·la, que no vol dir que no se'n guardi una per fer, i per això no ha farcit la seva història de passatges gratuïts que recreïn la morbositat lectora ni de passatges que desprenguin cap mena de ressentiment. Que algú et digui moro o mora amb un to despectiu, que algú no et vulgui llogar un pis o no et vulgui donar feina pel teu origen -ni que parlis català-, no vol dir que tothom sigui tallat pel mateix patró. Sempre hi ha algú altre que no té por de la diversitat. Vet aquí la força moral de l'autora.
Laila
Cuando Laila llega a España procedente de Marruecos, inicia una nueva vida marcada por los contrastes: tiene que asumir, junto a su familia, una cultura distinta y una forma de vida diferente sin renunciar a sus raíces. Escrita en una prosa sencilla y conmovedora, Laila encierra una lección para aquellos que todavía creen que las barreras entre culturas son inquebrantables. En palabras de Laila: "¿Por qué no un buen cuscús para comer y una tortilla de patatas para cenar?".
Un meravellós llibre de contes àrabs
Publicat per Columna , és un altre cop d'ull al Magrib llançat des d'Osona. En aquest cas, l'autora recupera els contes i rondalles que li van explicar de petita per tal que no es perdin i també els puguin gaudir aquells que no entenen l'àrab o fins i tot els nombrosos magribins que ja s'han instal·lat fa temps a Catalunya. Es tracta d'un llibre de contes adreçat als infants. Està format per 20 relats que provenen tant de la tradició àrab com de l'amazig, els mateixos que els seus avis li havien explicat de petita i que ara ha volgut recordar i deixar plasmats. Uns contes que tampoc són tan diferents dels que s'expliquen a Catalunya, ja que s'hi poden observar històries i personatges similars. Un meravellós llibre de contes àrabs costa 17,95 euros.
Laila Karrouch ha recopilat rondalles i contes orals del Marroc, cultura popular amazic que va sentir de petita però que el pas del temps amenaçava amb esborrar per sempre. Per això a escrit aquest llibre amb alguns dels més populars, per poder-los explicar a la seva filla i evitar a més a més que es perdés una riquesa cultural que ha passat de pares a fills durant generacions.
Les rondalles i els contes amazic són molt populars al Marroc, sobretot a les zones rurals. La gent gran els explica a una nombrosa canalla que seu al seu voltant per escoltar-se'ls bocabadats.
La tradició oral a occident s'està perdent per l'ús, i sovint l'abús, de les noves tecnologies en l'entreteniment i formació dels nens i les nenes, però encara es manté viva a moltes zones del planeta. Bona mostra d'això són aquest llibre i altres que l'editorial Columna ha publicat dins la mateixa col·lecció i que recullen contes d'Àfrica i d'arreu del món.
5. Entrevistes:
Laia Karrouch: "Emigrar és guanyar una cultura"
L'autora marroquina presenta l'obra guanyadora del Columna Jove
Eva Piquer - Barcelona
Conei-xe'ns una mica més pot facilitar la convivència entre uns i altres", afirma Laila Karrouch, una noia marroquina de 26 anys que viu a la capital osonenca des dels 8 i que ha abocat la seva experiència migratòria en un llibre.
De Nador a Vic, guardonat amb el premi Columna Jove, ja ha sortit amb tapa dura en una col·lecció per a tots els públics. La setmana que ve en sortirà una edició en rústica a meitat de preu, adreçada als lectors joves. "El que hi explico ho pot llegir tothom. Hi ha molt sentiment i molta humanitat, i aquestes coses no tenen edat", opina l'autora, que ahir va viure la primera jornada promocional del llibre. "El vaig escriure perquè sentia la necessitat d'expressar-me, em va sortir de dintre.
Catalunya cada cop rep més estrangers, i penso que els pot anar bé conèixer la història d'algú que ha passat pel mateix procés que ells. I als lectors catalans els servirà per sortir de dubtes. Potser gràcies a mi entendran per què ens posem el mocador, per què ens pintem les mans amb henna o per què fem les festes que fem".
Segons Laila Karrouch, els immigrants actuals es troben més ben acollits que a la seva època: "Recordo que al principi em vaig sentir com un peix fora de l'aigua, però ara la gent que arriba rep un suport que nosaltres no vam tenir". Per a ella i la seva família, deixar el Marroc no ha suposat perdre els orígens ni la cultura ni la religió, sinó adquirir a més a més una altra cultura i uns altres costums. Han restat poc i han sumat molt. "Molts immigrants tenen por de perdre part de la seva essència, i no és així. Han de saber que no perdran res i guanyaran moltes coses. Emigrar és guanyar una cultura". Ho diu des de la certesa que es pot fer cuscús per dinar i pa amb tomàquet per sopar, o dur texans els dies de cada dia i posar-se el mocador al cap quan toca mudar-se.
"Tant la meva ciutat natal com la ciutat que em va acollir fa divuit anys formen part de mi. Sóc marroquina i catalana, i em sento privilegiada de poder conèixer dues cultures tan oposades, cadascuna amb el seu encant i la seva màgia", diu Karrouch, que està casada amb un cosí del Marroc i té una nena de dos anys. "A casa parlem en berber, però la llengua no és cap problema. Segur que la meva filla dominarà el berber, el català i el castellà".
La jove autora, que té un marcat accent osonenc, demana als catalans que no canviïn de llengua quan veuen un estranger. "La gent comet l'error de parlar-me en castellà. No tinc res en contra del castellà, però si realment volem que el català tingui força, l'hem d'utilitzar també quan ens dirigim a la població immigrant". La seva mare entén el català però s'expressa públicament en castellà, perquè és la llengua amb què més sovint se li han adreçat així que l'han vista amb el mocador i la gel·laba.
Més racisme
"He plorat moltíssim i he rigut moltíssim fent aquest llibre", diu Laila Karrouch, que, malgrat estar del tot integrada a Catalunya, ha patit de primera mà la discriminació a l'hora de buscar pis o de fer-se un lloc dins el mercat laboral. "Amb la nova allau d'immigrants, el racisme ha crescut. En aquest sentit hem anat enrere". Treballa d'auxiliar d'infermeria i vol continuar escrivint. "Necessito explicar històries reals que emocionin els lectors. Ara que ja he explicat la meva vida, potser m'animaré a explicar la vida d'algú altre". La feina a l'Hospital General de Vic li pot servir en safata nou material literari: "Hi ha malalts que m'expliquen les seves penes i alegries". Sempre que té vacances, se'n torna al Marroc.
"No entiendo el español"
El primer dimarts que va anar al Mercat de Vic, la Laila va veure una dona que s'emprovava una camisa i en pagava el preu que li havien demanat d'entrada. "Potser aquí la gent no regateja", va pensar, sorpresa. Aquell mateix dia li van comprar els primers texans de la seva vida.
El seu pare (que havia arribat a Catalunya anys abans que hi aterressin la dona i els fills) es va encarregar d'ensenyar-li què havia de dir als desconeguts que se li adrecessin pel carrer: "No entiendo el español". Al cap de sis mesos, la Laila havia superat l'obstacle idiomàtic i ja parlava un català impecable.
(Avui, 5-III-2004)
http://www.osona.com/Infos2004/laiakarrouch.htm
6. Articles a internet:
Ministerior de cultura: http://www.mcu.es/cgi-bin/BRSCGI3701?CMD=VERLST&CONF=AEISPA.cnf&BASE=ISBN&DOCS=1-10&QUERY=%28%28593873.WAUC.%29%20NOT%20%28ANULADO.WDIS.%29%29
Laila: http://www.oup.com/es/catalogo/educacion/literatura_infantilyjuvenil/coleccion_nautilus/12/8496336808/?view=es
La malla: Publicat 09/03/2006 - 10:08h http://www.lamalla.net/canal/actualitat_cultural/literatura/article?ids=187930
El dimoni del ter: http://www.eldimoni.com/article.php?id_article=958
Avui : http://www.avui.cat/avui/diari/04/abr/15/k170115.htm
L'avanç: http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=1291
Canal Solidari: http://www.canalsolidari.org/web/publicacions/ver/?id=661&ext=0
Per comprar-lo on line: http://www.llibreriaona.com/llibres/D/DE-NADOR-A-VIC--MILLOR-LITERATURA-D'AVUI-,978-84-664-0557-7.htm
Web Personal de Joana Vallés:
De Nador a Vic, Laila Karrouch
Era el mes del Ramadà. La mare em va prohibir practicar-lo. Em va dir que era massa jove: -Si practiques el Ramadà no tindràs prou forces per córrer. Així no guanyaràs mai cap cursa -deia contínuament.
Jo vaig optar per pactar amb ella:
Al principi no hi estava d'acord. Finalment ho va acceptar però va dir que en comptes de dos dies de descans n'havien de ser quatre. El que realment m'importava era que no em quedés enrere. Era molt important practicar el Ramadà. Al Marroc la mare no m'ho hauria prohibit, n'estava segura. A la mesquita, el rafki ens deia que era molt important tot això i que ens havíem de «guanyar la glòria». Jo volia guanyarme-la, evidentment. Si la iaia hagués estat aquí amb mi, també hi hauria estat d'acord. Ella em va avisar dies abans de marxar que fos bona amb tothom, que resés les oracions de l' Alcorà, que cregués als pares i que sobretot no deixés la meva cultura de banda i la substituís per cap altra. lo sempre li deia que sí a la iaia. Mai li negava res encara que no estigués d'acord amb ella. Sabia que digués el que digués sempre obeiria les seves ordres. A més, m'explicava que ella practicava el Ramadà abans de tenir la regla. A la Hayat li deixaven practicar tot el mes sencer i ni el pare ni la mare li deien res. A en Nourdine tampoc.
A la Montse Camps no li agradava que practiqués el Ramadà. Em deia que em posaria malalta i no ho acabava d'entendre. Els companys de la classe tampoc ho entenien. Tothom em feia preguntes i per moltes explicacions que donés tenia la sensació de confondre'ls encara més; però, sabia jo realment per que ho practicava? Les paraules del rafki eren molt clares, però en la meva ment corrien moltes altres preguntes sense resposta. Realment a una nena de nou anys li costava entendre moltes coses, coses que ni els grans entenien. Al Marroc, quan jo tenia dubtes corria cap a trobar la iaia i me'ls resolia. A vegades, però, no podia i llavors deia:
-Al·là ho vol així, i així m'ho va ensenyar la meva mare.
http://joanavalles.spaces.live.com/blog/cns!98FDE84035A0E9D3!308.entry
La literatura catalana... salvada pels immigrants
De la mateixa manera que, si algun col.lectiu fa que el català sobrevisqui alguns anys més, serà el de la nova immigració, com ja es demostra en col.loquis, taules rodones, reportatges de televisió i intervencions populars en els mitjans públics, pot ser que a la llarga, la literatura catalana sobrevisqui també alguns anys més gràcies a la incorporació de nous autors d'origen d'altres cultures. El cas Asha Miró pot ser el primer. Però no ha passat gaire temps perquè els primers immigrats crescuts aquí hagin començat a publicar. És el cas de les dues autores de Vic, Laïla Karrouch i Najat El Hachmi. La primera va publicar les seves experiències en el llibre 'De Nador a Vic', i la segona ho ha fet amb un títol més provocatiu, 'Jo també sóc catalana', que recorda aquell altre títol del Paco Candel autèntic, el de l'època de la immigració de postguerra, 'Els altres catalans'. Laïla i Najat són marroquines. La casualitat o l'empenta d'algú ha fet que les dues siguin de Vic. Però el fenomen s'estendrà. I s'estendrà més de pressa del que ens puguem pensar perquè una de les claus perquè la literatura catalana es difongui i sobrevisqui és la seva presència normal en els mitjans de comunicació, però no en un programa especialitzat, sinó en programes magazine o informatius d'interès general. Per això, quan un magazine com 'El club', que condueix Albert Om, en la franja de les tardes de tevetrès que portava Julia Otero, decideix portar al programa dues autores com Laïla i Najat, com en el seu dia Asha Miró apareixia en programes magazine de gran audiència, està fent més bona feina per la literatura catalana que portant les autores a mitja dotzena de seminaris o taules rodones parlant a una altra mitja dotzena de convençuts. El dilema és claríssim: ¿és millor un programa especialitzat de llibres o programes generals que parlin de llibres? És clar que tampoc no s'ha d'amagar que la tria de l'equip de l'Albert Om, d'El Club, a l'hora de parlar de Laïla Karrouch i Najat El Hachmi, les dues escriptores novelles de Vic i d'origen marroqui, es deu més a l'anècdota de la seva condició d'immigrades que no pas a criteris d'interès o qualitat literària. Però aquesta és una altra cançó. Ara només cal esperar que en un termini de cinc anys, a tot estirar deu, apareguin escriptors i escriptores d'origen africà, asiàtic, llatinoamericà, europeu i oceànic, que, educats aquí, escriguin i publiquin en català. Aleshores s'haurà acabat l'absurda polèmica sobre què és i què no és cultura catalana i, encara més, si és o no és catalana la literatura que es fa i es treballa a les terres de parla catalana.
http://www.andreusotorra.com/elsquatregats/arxiu/cir2004/circular37.html
Si no dorms, se't menjarà la Tamza!
Infantil i juvenil Un meravellós llibre de contes àrabs Laila Karrouch Il·lustracions d'Albert Alforcea Columna. Barcelona, 2006 A partir de 10 anys Andreu Sotorra www.andreusotorra.com
L'autora de De Nador a Vic, un relat testimoni de la seva infància a Catalunya després d'emigrar del Marroc, ara ha elaborat un recull de contes coneguts dels infants marroquins. Laila Karrouch (Nador, 1977) recorda que els contes amazics tenen un origen oral. Un mitjà de transmissió que es continua mantenint, sobretot, a les zones rurals.
Entre els records d'infància de la mateixa autora figuren els contes explicats per la seva àvia, en llargues sessions, al voltant d'una gran foguera. Allò tan oblidat i llegendari dels contes a la vora del foc, doncs, i substituït en el món occidental per contes a la vora de la televisió, ha estat reviscut per Laila Karrouch, entre la seva mateixa família, en el procés de recollida dels contes d'aquest recull, ja que, d'alguns, ella només en retenia segons quins detalls i personatges, però li calia retrobar la conclusió i, segurament, el to amb què la transmissió oral els feia arribar als seus receptors.
Dos personatges inevitables de la cultura contista marroquina són en Jaha i la Tamza. Protagonistes de molts dels contes, són personatges populars entre els infants marroquins. En Jaha és un xicot que tan aviat es fa el llest com sembla un sòmines. La Tamza, en canvi, és una dona lletja, vella, mala pècora i que sempre pensa quina una en pot fer. Que cadascú busqui els paral·lelismes que vulgui amb personatges similars de la seva cultura o de la seva tradició geogràfica més pròxima.
El recull, editat en cartoné i acompanyat amb il·lustracions d'aire oriental, inclou dinou contes, alguns dels quals tenen una semblança amb referents universals. La majoria, però, parteixen de rondalles del Marroc. La característica d'aquests contes és que es clouen gairebé tots amb una moralitat.
Promeses de bona conducta, inicis d'una nova vida, la reclusió per no patir més vergonyes, la pèrdua de la riquesa per haver parlat més del compte, treballar per la gent pobra i necessitada, l'escarment per no dir més mentides, la bondat com a manera de fer i de ser... És a dir, la veu de la consciència feta conte.
Laila Karrouch Si no dorms, se't menjarà la Tamza! Laila Karrouch. Un meravellós llibre de contes àrabs. Il.lustracions d'Albert Alforcea. Ed. Columna. Barcelona, 2006. A partir 10 anys. (Diari AVUI, Suplement de Cultura, 15.03.06)
http://www.avui.cat/avui/diari/06/mar/15/162952.htm
ODA A LAIA KARROUCH
Escriptora
Tenir dues patries com Catalunya i el Marroc,
m'ompliria de satisfacció. Que no és poc!
Esmorza un cafè, dina pa amb tomàquet i sopa cuscús
aquesta novel.lista tan simpàtica, que es diu Laïla Karrouch!
Per parlar català no et va caldre anar a la Sorbona,
en vas tenir prou amb l'accent dels iaios d'Osona!
Aquí has trobat sardanistes, castellers i les tunes.
Potser s'està més tranquil en un oasi ple de dunes!
De novel·les de viatges només conec les del Marco Polo
i, si molt m'apures, els viatges del Han Solo.
Per això, m'ha agradat tant el teu llibre "De Nador a Vic";
un viatge bastant més llarg, que anar d'aquí a Montjuïch!
Gràcies Laïla Karrouch per agermanar Catalunya i Marroc!
Si tu ens ho demanes, t'acompanyarem a qualsevol lloc!
http://www.onacatalana.com/programes/rosari/Olailakarrouch.htm
L'IES Rubió i Ors porta a terme un innovador programa sobre la integració
El treball es basa en el llibre Nador a Vic de Laila Karrouch
Laila Karrouch, autora del llibre Nador a Vic, oferirà una xerrada el 8 de juny, a les 10 hores, a Cal Ninyo. L'acte tancarà el projecte d'integració que aquest curs han protagonitzat els alumnes que estudien a l'aula d'acollida de l'IES Rubió i Ors. Són 14 nois i noies de 12 a 16 anys que fa poc que han arribat a Sant Boi des de l'Equador, Xile, la República Dominicana, la Xina i el Magreb. El projecte de l'IES Rubió i Ors ha rebut el suport de l'Ajuntament, del Centre de Recursos i Documentació per a la Solidaritat i de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes de l'institut.
Els alumnes de l'aula d'acollida de l'IES han pres com a referència l'autobiografia de Laila Karrouch, a qui han pogut conèixer personalment el 19 de maig en una excursió a Vic, per explicar les seves pròpies vivències. Aquests joves han pogut comprovar que les experiències viscudes per Laila Karrouch quan fa 20 anys va arribar a Catalunya són molt semblants a les seves: enyorament del país d'origen, fer noves amistats, la dificultat d'adaptar-se a una nova cultura, etc.
Conferència i exposició
El 8 de juny a Cal Ninyo, Laila Karrouch pronunciarà una conferència i els alumnes de l'aula d'acollida explicaran el projecte que han treballat. També es podrà veure una exposició fotogràfica i d'auques sobre la seva integració.
http://www.stboi.es/noticies/notas05/subap_ies.htm